L’observatori
L’observatori de Manresa
L’observatori disposa d’una estació Davis Vantage Pro2 Plus (wireless, fan aspirated) i d’una càmera meteorològica. Les observacions i els gràfics es consulten des de L’estació, a la portada.
Equipament i entorn
Una mirada a la història de la meteorologia
Des de l’observació dels cicles naturals a les primeres civilitzacions fins als estudis sistemàtics dels fenòmens atmosfèrics a l’antiga Grècia, la meteorologia té una història llarga i fascinant.
Llegir el text complet
Tot i que la meteorologia és una ciència relativament jove, els seus orígens es remunten a l'Antiguitat. Una part important del coneixement que tenim sobre les observacions i les creences científiques d'aquelles civilitzacions ens ha arribat gràcies a autors com l'escriptor i naturalista romà Plini el Vell, especialment a través de la seva obra Naturalis Historia (Història natural).
A l'antic Egipte, l'observació dels fenòmens naturals tenia una importància cabdal. Les crescudes periòdiques del Nil, de les quals depenien l'agricultura i bona part de la vida del país, van afavorir el desenvolupament de sistemes d'observació i de previsió dels cicles naturals. Els egipcis també van desenvolupar coneixements astronòmics i representacions del cel que contribuïren a l'elaboració dels seus calendaris.
A Mesopotàmia també es tenia un coneixement considerable dels cicles estacionals i meteorològics, imprescindible per al desenvolupament de l'agricultura a la regió del Creixent Fèrtil. L'observació continuada dels fenòmens naturals va contribuir a establir calendaris que permetien organitzar les activitats agrícoles.
A Babilònia es feien prediccions meteorològiques a partir de l'observació de l'aspecte del cel i de determinats fenòmens atmosfèrics. Aquest coneixement es transmetia mitjançant dites, textos i poemes antics, així com a través de presagis sovint vinculats a l'astrologia, la màgia o la intervenció divina. Malgrat aquest component sobrenatural, moltes d'aquestes interpretacions recollien observacions empíriques acumulades al llarg dels segles sobre el temps atmosfèric i els seus canvis.
D'altra banda, a l'antiga Grècia es van desenvolupar els primers intents d'explicar racionalment els fenòmens atmosfèrics. Al segle IV aC, Aristòtil va escriure la Meteorologica, una de les primeres obres dedicades a l'estudi sistemàtic d'aquests fenòmens. Els grecs també van estudiar i classificar els vents segons la seva procedència, un coneixement que quedaria reflectit, segles més tard, en la Torre dels Vents d'Atenes, construïda al segle I aC i decorada amb les representacions dels vuit vents principals.